Ubuntu Server és la versió per a servidors del popular sistema operatiu Ubuntu que usa el kernel de Linux.
En aquest tutorial detallaré els passos que he seguit per instal·lar el sistema operatiu Ubuntu Server 10.04 LTS (la versió més recent d'aquest sistema operatiu al moment d'aquesta redacció) al servidor de l'entorn de desenvolupament que tracte de construir. Si algun dia intentes instal·lar alguna versió més recent estic completament segur de que no serà molt diferent al que hi ha ací explicat.
Aquesta instal·lació és, pense, la més lleugera que es pot fer. És a dir, he instal·lat un sistema mínim per afegir-li a poc a poc només aquelles funcionalitats que jo vull que tinga.
Preparació del material
El primer element del què devem disposar serà de l'ordinador que usarem com a servidor. Un servidor és una màquina potent capaç de processar les peticions de múltiples clients. Al cas que ens ocupa, les peticions no seran massa pesades, per tant un ordinador senzill ens aprofitarà.
En segon lloc, haurem d'aconseguir el sistema operatiu de la manera que explicaré a la subsecció següent.
Després caldrà configurar la seqüència d'inici de la màquina perquè el primer dispositiu on aquesta busque un medi arrancable siga, en ordre de preferència personal, un port USB o el lector de CD/DVD en compte del disc dur.
Finalment, si vam triar un port USB com a primer medi arrancable, haurem d'assegurar-nos de tindre una memòria USB amb 2 GB lliures. Si vam triar CD o DVD no tindrem cap problema amb la capacitat.
Descàrrega de la .iso
Haurem de descarregar la versió correcta del sistema operatiu per a la màquina a la qual el volem instal·lar, és a dir, la versió de 32 bits o la de 64 bits. Es de suposar que sabem de quin tipus és la nostra màquina però, en cas que no, ho podrem comprovar quan la engeguem mirant la informació que apareix per pantalla i que ens ofereix la BIOS abans de carregar cap sistema operatiu, CD o qualsevol altre dispositiu. De totes maneres, en cas de dubte, el més recomanable és instal·lar la versió de 32 bits. Més endavant explicaré com comprovar si havem instal·lat la versió adequada.
Totes les distribucions d'Ubuntu, i les seues diferents versions es distribueixen en el format estàndard d'imatge ISO, en fitxers amb extensió .iso. Per tal de descarregar una d'aquestes imatges accedirem amb el navegador a la secció de descàrregues d'Ubuntu Server del lloc web oficial d'Ubuntu, on també apareixen instruccions per completar la resta del procés d'instal·lació.
L'ordinador que usaré com a servidor té un processador de 32 bits, per tant marcaré la versió corresponent i, a continuació, iniciaré la descàrrega fent click al botó roig que diu Start download. El fitxer el descarregaré a ~/software/.
Gravació
Una vegada s'haja completat la descàrrega de la imatge ISO crearem un medi arrancable, depenent del que ha estat comentat anteriorment, un USB, CD o DVD.
A la pàgina de descàrregues anterior estan molt ben explicats els passos que cal seguir. La imatge mostra les opcions que he seguit tenint en compte les característiques del meu servidor. Només cal indicar el tipus de medi que volem crear, USB o CD (per a un DVD faríem igual que al cas del CD però estaríem menyspreant vora un 70% de la seua capacitat) i des de quin sistema operatiu el crearem. A continuació faré click al botó roig que diu Show me how perquè m'explique com fer-ho.
Instal·lació
Doncs ja podem començar amb la instal·lació, simplement havem d'iniciar l'ordinador amb el medi creat al punt anterior insertat al seu dispositiu i el seu contingut s'executarà automàticament.
Aquest punt no està detallat a la pàgina de descàrregues d'Ubuntu Server ja que és relativament senzill, per tant ho explicaré pas a pas.
Per tal de poder capturar les pantalles del procés he realitzat la instal·lació d'Ubuntu Server utilitzant una màquina virtual. La única diferència està a la grandària del disc dur, tindré un ordinador virtual amb un disc dur de 8 GB en compte dels 160 GB que té el meu ordinador real, però per al cas no importa.
Quan s'inicie el software contingut al CD apareixerà una pantalla que ens demanarà que indiquem amb quin idioma volem interactuar durant la resta del procés. Jo he escollit català però tu pots triar punjabi si vols.
Comprovació de l'estat del CD
Tot seguit apareixerà el menú principal. Una cosa que podríem fer abans d'instal·lar el sistema operatiu seria Comprovar si el CD té defectes per assegurar-nos que el fitxer descarregat no té cap anomalia i la instal·lació no es veurà interrompuda de sobte.
Després de veure una barra de progrés completar-se, si el CD no té cap defecte apareixerà un missatge indicant que la comprovació ha estat correcta.
Si ens haguera aparegut un missatge dient que el CD no és vàlid el que deuríem fer seria tornar a descarregar el sistema operatiu des d'algun altre mirror.
Premerem <Enter> i tornarem al menú principal.
Informació bàsica
Ara ja sí que sense més dilacions triem l'opció Instal·la l'Ubuntu per a un servidor. El procés d'instal·lació ens demanarà una sèrie de paràmetres als quals donaré resposta en aquesta secció. Cal tindre en compte que aquestos podran variar d'una instal·lació a una altra depenent de les respostes que es donen durant el procés i l'idioma que vam triar quan es va arrancar el CD, per tant el que ací apareixerà serà tot allò que se m'ha demanat a mi.
El primer paràmetre que ens demanen és la zona territorial on ens trobem. Com inicialment vam escollir el català com idioma ara ens ofereixen quatre alternatives de les quals triarem Espanya.
A continuació el sistema vol saber la disposició del teclat i ens ofereix dues alternatives. La primera consistirà en que ell tractarà d'esbrinar la disposició dient-nos que premem unes tecles o altres. La segona en que ens deixarà escollir la distribució d'una llista. A mi m'agrada més la segona opció, respondrem No a la qüestió que ens fa.
Aleshores, la primera llista que apareixerà ens permetrà triar per a quin país està dissenyat el teclat. El més habitual ací és respondre el mateix país que a la pregunta anterior.
Depenent de la resposta que anterior és possible que existisca més d'una distribució per al teclat. Al meu cas succeeix que sí, per tant, apareixerà una altra llista on triarem la distribució adequada.
Després d'uns instants, en els què es pot veure una barra de progrés i com es configura la xarxa automàticament, ens demanarà el nom del sistema. Aquest nom identifica el sistema a la xarxa. Jo ací respondré favaserver però tu pots respondre el que et vinga en gana.
Finalment, abans d'entrar en el tema de les particions del disc, el sistema ens preguntarà per la zona horària. Com el suggeriment que ens fa és correcte respondrem que Sí.
Particions del disc dur
En aquest moment de la instal·lació és quan havem d'especificar quantes particions farem al disc dur del servidor i la respectiva capacitat. Açò ho podem decidir ara encara que és recomanable tindre-ho clar des d'un principi.
Habitualment sol ser un trencacaps decidir quantes particions crear i la seua grandària quan instal·lem un sistema operatiu. Per al cas del servidor he decidit, en un principi i guiat per la meua inexperiència i ignorància en aquest tipus de sistemes, crear una partició primària que contindrà el sistema operatiu, una lògica per a l'àrea d'intercanvi o swap, una altra lògica on ubicar les carpetes personals dels usuaris i altres tantes lògiques com serveis haja d'oferir el servidor, és a dir, una per al directori públic del servidor web, una altra per al directori de dades de MySQL, altra per als repositoris de codi de Subversion, etc. A mesura que vaja adquirint experiència podré corroborar si aquesta és o no una bona decisió.
El programa d'instal·lació, després d'haver detectat els discos durs, iniciarà el partidor i ens demanarà quin mètode volem usar per realitzar-les, ens ofereix quatre alternatives:
- Guiat - utilitza el disc sencer: el programa de configuració proposarà una configuració senzilla amb dues particions, una per muntar / i altra per a l'àrea d'intercanvi.
- Guiat - utilitza el disc sencer i configura l'LVM1: encara que sembla interessant això del LVM no tinc massa clar com funciona, així que aquesta opció la descartem.
- Guiat - utilitza el disc sencer i configura l'LVM xifrat: aquesta opció sembla ser com l'anterior però xifrant veges tu a saber el que.
- Manual: aquesta opció ens permetrà especificar quantes particions volem i les seues dimensions de la manera tradicional a la que, almenys jo, estic acostumat.
Després de veure perquè aprofita cada opció triarem Manual.
Apareixerà un llistat amb els discos durs que tinga la màquina a la que estem instal·lant el sistema operatiu, al meu cas es pot apreciar un que té l'etiqueta ATA VBOX HARD DISK amb capacitat per a 8.6 GB (no sé per quina raó ja que jo he configurat un disc dur de 8.0 GB per a la màquina virtual…). Doncs només haurem de seleccionar-lo per definir les seues particions.
El partidor de discos demanarà confirmació per crear una nova taula de particions al disc dur seleccionat. Com és evident respondrem Sí.
Una pantalla que indica l'espai disponible per partir apareixerà ara, junt amb altres opcions que no vénen al cas. Triarem aquest espai lliure de 8.6 GB per crear la primera partició.
Aleshores ens demanaren què volem fer amb aquest espai lliure, de les tres alternatives que apareixen la que ens interessa és Crear una nova partició perquè això és precisament el que volem fer.
Ara cal especificar la grandària de la partició. Ho podem indicar tant en MB com en GB o en percentatge (%) sobre l'espai lliure. Com aquesta partició serà a la què instal·larem el sistema operatiu doncs li donarem un bon tros, un 65% del total d'espai lliure.
A més, cal indicar el tipus de la partició, com vaig comentar més amunt, la que continga el sistema operatiu serà primària per tal de poder iniciar la màquina des d'aquesta i carregar-lo.
Ja quasi acabem, ara cal indicar a quina posició de l'espai lliure volem situar aquesta partició. A mi m'agrada més al principi.
Finalment apareixen els paràmetres de la partició que acabem de crear en forma de llista on cada entrada és una opció que podem canviar. Aquesta primera partició cal que tinga les següents característiques:
- Utilitza-ho com a: ací indicarem el tipus de sistema de fitxers per a la partició o si volem usar-la com àrea d'intercanvi. Jo he triat ext4.
- Punt de muntatge: indica quin punt del sistema de fitxers volem muntar en aquesta partició, per defecte està muntada l'arrel del sistema de fitxers (/).
- Etiqueta: ací podem indicar un nom per aquesta partició, realment no té importància però ens pot ajudar a identificar la partició quan usem alguna ferramenta per gestionar els discos, per exemple. Jo he triat Ubuntu Server.
- Senyalador d'arrencable: aquest paràmetre és important, si està habilitat indica a l'ordinador que podrà usar aquesta partició per arrancar durant el seu inici i carregar el que ací hi haja, en aquest cas un sistema operatiu. És evident que ha d'estar -ho.
Doncs ja havem finalitzat la configuració de la partició i podem tornar al menú del qual procedíem.
Podem observar que apareix la partició que acabem de crear ocupant 5.6 GB (que corresponen al 65% dels 8.6 GB que teníem) i un espai lliure de 3.0 GB. També cal adonar-se que aquesta partició primària recent creada té un indicador B de bootable (és a dir, arrancable) i un altre f perquè a aquesta partició se li done format durant la instal·lació, a banda dels ext4 que indica el sistema de fitxers i / que és el punt d'aquest que s'hi muntarà.
Ara només ens resta crear les altres particions.
Començarem per la corresponent a l'àrea d'intercanvi. Solen haver grans debats filosòfics en quant a la capacitat que ha de tindre aquesta partició i que no vaig a reproduir ací. Simplement crearem una partició de la mateixa manera que l'anterior amb els següents paràmetres:
- Mida: 1 GB.
- Tipus: lògica.
- Ubicació: principi.
A la pantalla final (sembla un videojoc!) acabarem de definir-la amb aquestos:
- Utilitza-ho com a: àrea d'intercanvi.
- Senyalador d'arrencable: inhabilitat.
Ara podem apreciar que tenim, junt a la primera partició, la que acabem de crear i un espai lliure de 2.0 GB que utilitzarem per a la darrera partició, la dels directoris personals dels usuaris.
Anteriorment vaig comentar que faria una partició per cada servei que el servidor haguera d'oferir. Al servidor real sí ho he realitzat així però en aquesta instal·lació que estic fent a la màquina virtual no, per tal de no allargar açò massa amb coses repetitives.
Doncs bé, només queda una espai lliure de 2.0 GB que destinarem a crear una partició on muntar els directoris personals dels usuaris de l'equip de desenvolupament (o el que finalment siga). Els seus paràmetres seran els següents:
- Mida: 2.0 GB.
- Tipus: lògica.
- Ubicació: principi (encara que al tractar-se de l'últim espai lliure hauria donat igual ubicar-la al final).
Novament arribem a la darrera pantalla on indiquem:
- Utilitza-ho com a: ext4.
- Punt de muntatge: /home
- Etiqueta: HOME (encara que aquest paràmetre no és obligatori com he comentat abans).
- Senyalador d'arrencable: inhabilitat.
A la pantalla resum de les particions i les característiques de cadascuna d'elles observem si tot és correcte, en aquest cas indiquem al programa que havem finalitzat la partició i escrivim els canvis al disc.
El programa d'instal·lació ens demanarà confirmació per escriure els canvis al disc, a la qual cosa responem que Sí.
Finalitzant la instal·lació
Una vegada hajam partit el disc al nostre gust i/o necessitat, per completar la resta de la instal·lació només cal aportar unes dades.
Es crearà al sistema un compte d'usuari distint a root però que també podrà administrar i configurar el sistema. En primer lloc cal indicar el nom complet d'aquest usuari…
…després el seu nom d'usuari…
…i la respectiva contrasenya (dues vegades per tal de validar-la).
A continuació se'ns demana si volem xifrar el directori personal. Aquesta és una bona mesura de seguretat si les dades amb què treballem són extremadament confidencials, com de moment estic fent probes ací a casa doncs he respost No.
El següent pas és introduir la informació referent al proxy. Nosaltres, de moment, no anem a usar-ne cap, per tant ho deixem en blanc.
Ara haurem d'indicar al sistema de quina manera volem actualitzar-lo. Disposem de tres alternatives:
- Manual: haurem de ser nosaltres qui indiquem quan actualitzar el sistema i serà l'opció que triem.
- Automàtica: és l'opció ideal però preferiré investigar de quina manera fer que el sistema s'actualitze automàticament en compte de que ell s'autoconfigure així.
- Landscape: no tinc massa clar el que és però em sembla que té a veure amb actualitzar el sistema a través d'Internet d'alguna manera peculiar.
Després apareixerà una llista amb els paquets que podem instal·lar en aquestos moments però, com el que volem és una instal·lació sense res per afegir-hi a poc a poc el que necessitem, doncs no triarem cap d'ells i continuarem.
Finalment, el programa d'instal·lació ens demanarà instal·lar el GRUB, un programeta que permetrà a l'ordinador arrancar el sistema operatiu quan l'engeguem.
Així doncs, per fi, la instal·lació del sistema operatiu Ubuntu Server haurà finalitzat!
Post instal·lació
Una vegada hajam completat la instal·lació del sistema podrem reiniciar la màquina, iniciar sessió en ella i començar a configurar-la segons les nostres necessitats. Abans de començar a configurar res ens convertirem en superusuari o root2:
$ sudo -s
Comprovació de la versió
Abans de començar a fer res podrem comprovar si realment havem instal·lat la versió del sistema adequada a l'arquitectura de la nostra màquina. En primer lloc comprovarem l'amplària en bits del processador amb la següent instrucció a l'intèrpret d'ordres:
$ lshw -C cpu
Podem observar si la nostra màquina és de 32 o 64 bits.
A continuació comprovarem la versió del sistema operatiu amb aquesta ordre:
$ uname -m
Si obtenim i686 com a resposta es tracta de la versió de 32 bits, en canvi si obtenim x86_64 la versió instal·lada és la de 64 bits.
Si la versió del sistema operatiu no és la adequada per a la màquina el més recomanable és que et descarregues la versió correcta i la instal·les en lloc de la que ara tens. Has de tindre en compte que una versió de 32 bits funciona en una màquina de 64 bits però al contrari ni tan sols et deu deixar realitzar la instal·lació.
Actualització del sistema
Probablement des del dia en què va eixir al públic l'Ubuntu Server 10.04 LTS i el dia en què l'instal·lem hagen aparegut algunes actualitzacions del mateix. També probablement, i és recomanable, vulguem tindre el nostre sistema al dia i instal·lar aquestes actualitzacions. Açò ho farem en aquest punt de manera manual i, en un altre tutorial, veurem com programar el sistema perquè açò es realitze cada cert període de temps.
Escrivim a la línia d'ordres aquesta que farà que la llista dels paquets dels repositoris del sistema s'actualitzen:
$ aptitude update
A continuació aquesta altra perquè els paquets que tenim instal·lats s'actualitzen a la seua versió més recent:
$ aptitude safe-upgrade
Per més informació sobre com usar el programa aptitude recomane aquest tutorial.
